Entre crisi fotogràfica i crisi fotogràfica que he passat durant aquests últims anys, cada dos per tres ha aparegut la pregunta.
Per què estic fent això? Per què m’agrada fotografiar?
I traient les capes més clàssiques com “expressar”, “plasmar amb la meva mirada”, etc. , que també hi són, al final el més intern, el que identifica més el perquè, és:
Perquè no he de pensar