Hola, soc Abel Vilches
Porto més de 8 anys dedicat a la fotografia. Soc una persona inquieta i això m’ha permès treballar en projectes de diversa índole que han anat forjant el meu estil personal i professional.
En aquesta pàgina es recull tot el que faig i soc. Si el teu projecte quadra amb això espero que ens puguem conèixer i treballar junts, però a més si t’agrada la meva forma de treballar i en vols aprendre pots participar als meus Workshops.
Alguna cosa més sobre mi ?
Des de petit sempre m’ha costat fer una sola cosa. He tingut interès per tants camins que la meva visió del món i de la vida també s’ha enfocat a evitar tenir la mirada només en un únic sentit, cosa que agraeixo per a poder veure les coses des de diversos punts de vista.
Vaig fer teatre durant 12 anys, el disseny sempre m’ha cridat l’atenció i he fet algunes coses sense més pretensió que donar ales a aquest interès, em vaig interessar pel màrqueting i vaig fer un màster de Màrqueting en línia, sent un amant dels ordinadors de naixement vaig estudiar una carrera com a Enginyer Informàtic perquè vaig trobar que era una gran eina per a crear de forma gairebé il·limitada.
Després de tot això i de ser el que sempre portava una compacta Sony Cybershot en cada celebració entre amics per a captar-ho tot, vaig decidir que volia capturar d’una forma més enfocada i descobrir al que podia arribar en aquesta passió. Vaig començar a explorar què era el que m’agradava, a viatjar amb fotografs, a descobrir el meu estil, a conèixer gent de gran talent i anar descobrint el que volia transmetre poc a poc.
Tot això conforma el que soc, una mica idealista, una mica tossut, una mica friki, un molt d’emocional i un molt de somiador despert.
Per a mi la fotografia és la bombolla on està aquest Element que el gran Ken Robinson relatava en el seu llibre. Dins d’ella tot és possible.
La fotografia per a mi és l’art més lliure que existeix
i que es pot aplicar a qualsevol cosa, per què les imatges transmeten allò que moltes vegades no sabem explicar i per què els nostres ulls miren de la forma que som de veritat. Això és el vull que la meva càmera capti a través de la meva mirada i el meu cor, no la realitat sinó la realitat que sentim, que vivim i que es descriu no amb els ulls sinó amb el cor.